Manifestació per l’Escola Pública: 9 de febrer

8 02 2013

cartell_mani9f

La Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic torna a eixir al carrer per a manifestar el seu rebuig a l’avantprojecte de llei educativa del ministre Wert i a la greu situació actual de retallades i desmantellament que està patint l’educació com servei públic fonamental.

La manifestació del pròxim dissabte 9 de febrer i les assemblees informatives sobre la LOMQE, que s’han anant realitzant i que van comptar amb la presència de la Plataforma el passat dilluns 4 a l’IES Isabel de Villena,  han sigut la continuació de la campanya encetada en desembre contra l’avantprojecte de LOMQE, contra les retallades en ensenyament i pel valencià amb les manifestacions a Alacant i València el 13 de desembre i a Castelló el dia 15.

Per això aquesta convocatòria manté el lema general emprat aquest curs “Posa Fil a l’Agulla” i el lema específic “Front a les retallades i a la LOMQE ‘Defensem l’Escola Pública i en valencià’”. Aquest atac contra els drets socials, de ciutadania i educatius amenaça amb desmantellar el servei públic que hem anat construint des de l’inici de la democràcia i ens torna enrere a l’escola franquista.

 

No a la LOMQE, sí a l’escola Pública

La nova llei educativa col·labora en el desmantellament del servei públic educatiu perquè permet la segregació de l’alumnat per sexes, els classifica d’acord amb el seu rendiment educatiu i procedència social, elimina tot vestigi de funcionament i gestió democràtica dels centres, reforça l’ensenyament d’una religió, considera l’educació al servei de l’empresa i potencia la privatització, es basa en la competitivitat entre l’alumnat i els centres, deixa a la seua sort l’alumnat amb necessitats educatives especials i margina el valencià.

Per contra, la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic aposta per un ensenyament basat en la cooperació, la solidaritat, la formació en valors, la lluita contra les desigualtats socials, l’atenció personalitzada a l’alumnat, la gestió participativa i democràtica dels centres, la laïcitat, la potenciació de la xarxa pública, la qualitat i la potenciació de l’ensenyament en valencià.

La Conselleria d’Educació s’està avançant a la LOMQE amb l’aprovació de diverses mesures que tendeixen a la classificació de l’alumnat i dels centres (districte únic) o a la marginació del valencià (Decret de plurilingüisme), a més d’aplicar tot tipus de retallades a l’ensenyament públic:

L’eliminació de tot tipus d’ajudes a l’alumnat i a les famílies, l’increment de taxes universitàries, la reducció de beques de llibres, de menjador, etc atempten contra el principi de gratuïtat de l’ensenyament contingut en la constitució espanyola i que garanteix la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes sense excepció.

No a la LOMQE, SI al VALENCIÀ

L’Administració educativa encara no ha donat cap resposta a com es conjugarà el que marca el Decret de plurilingüisme amb la proposta en matèria de llengües de la LOMQE. Ara mateix, l’avantprojecte de la LOMQE prohibeix la immersió lingüística en valencià i obliga a augmentar la docència en castellà d’àrees no lingüístiques.

Respecte al tractament de les llengües, la LOMQE suposa un retrocés de dècades, un atac al Programa Plurilingüe en Valencià, l’únic que garanteix la competència lingüística per igual de les dues llengües oficials. El ministre Wert hauria d’aprendre que no hi ha assignatures de llengües i prou, sinó que a totes les àrees d’ensenyament es treballa la llengua, perquè és el vehicle transmissor de coneixement. Les llengües s’aprenen a través de les matemàtiques, del coneixement del medi, de l’educació física…No podem formar alumnat multilingüe si no ens estimem les llengües, les pròpies i les altres.

De la mateixa manera que la LOMQE pretén assegurar que a les famílies que demanen ensenyament monolingüe en castellà se’ls ha de garantir, cal assegurar als vora 100.000 alumnes que demanarien ensenyament plurilingüe en valencià, que puguen escollir la seua opció.

No a la LOMQE, pels DRETS LABORALS I SOCIALS

La nova llei també tindrà un impacte negatiu en drets laborals assolits i consolidats fins ara. Les noves funcions de les direccions quant a la tria de professorat, tant funcionari de carrera com interí, desregularitza els procediments de provisió de llocs de treball existents fins ara com el concurs de trasllats o les borses de treball. També convertirà, des del punt de vista de la gestió,  els centres públics en empreses privades controlades per un gestor amb molt de poder que podrà imposar els seus criteris al claustre i al consell escolar. La participació democràtica desapareix i, per tant, les condicions laborals es veuran greument perjudicades.

Els canvis en l’estructura de les matèries i assignatures i l’especialització curricular, especialment del batxillerat, també influirà negativament en les condicions laborals del professorat. Moltes assignatures passen a ser optatives i molts departaments es veuran perjudicats amb importants reduccions horàries i els consegüents acomiadaments de professorat interí i supressions i desplaçaments de professorat funcionari de carrera.

L’augment innecessari de dies per a obtenir professorat substitut per a les baixes; l’augment del nombre d’hores lectives als docents que no dedicaran a altres activitats necessàries; l’augment de ràtios i la corresponent supressió de grups en tots els nivells; l’acomiadament d’un gran nombre de docents interins i la supressió de grups de compensatòria, acolliment, diversificació i desdoblaments, estan convertint a l’educació pública en un servei assistencial lluny de dotar-la de qualitat.

Enguany la Conselleria ha modificat unilateralment les plantillles de primària per a retallar centenars de llocs de treball. Ja són uns 5000 docents interins els que s’han quedat sense feina en tres anys i l’objectiu del PP és d’arribar als 10.000.


Actions

Information